Em vaig llevar com un dia entre tants i tan sols em va caldre mirar per la finestra de l'habitació per adonar-me que aquell seria un bon día per endur-me la càmera...
les pluges dels ultims dies havien netejat l'aire d'impureses deixant una visisbilitat extrema, el cel, d'un blau intens, estava esquitxat per innumerables taques blanques en forma de núbols i els verds de la primavera lluien com fins ara no ho havien fet...
Savia que l'Estany em donaria molt de joc
No hay comentarios:
Publicar un comentario