PAISATGES DEL PLA DE L'ESTANY

A vegades pensem que per fer aquelles fotografies de postal, ens hem de desplaçar a indrets remots, de paisatges verges i espectaculars, sense adonar-nos que al costat de casa tenim paratges igual o més bonics que a cualsevol altre lloc, però pel sol fet de tenir-los tant a ma i de veure'ls cada día, els hi treiem l'encant que veritablement tenen.

Tan sols has de conèixer alguns d'aquests indrets que poden oferir més possibilitats i escollir el dia o l´època de lány correctes, el mateix paisatge pot cambiar el 100% depenent de la llum que tingui.

Aquí he posat un seguit de fotografies que no estàn a més de cinc kms de casa.

 Camps de colza a Camós

 Sembrats verds sota uns cúmuls espectaculars 

 Més camps de colza mirant cap a mar

 ...i amb un punt de vista suavitzat

Una vista del "guirigai" de núbols que s'acostaven des del jardí de casa 

PRIMAVERA A L'ESTANY

Em vaig llevar com un dia entre tants i tan sols em va caldre mirar per la finestra de l'habitació per adonar-me que aquell seria un bon día per endur-me la càmera...

les pluges dels ultims dies havien netejat l'aire d'impureses deixant una visisbilitat extrema, el cel, d'un blau intens, estava esquitxat per innumerables taques blanques en forma de núbols i els verds de la primavera lluien com fins ara no ho havien fet...

Savia que l'Estany em donaria molt de joc

  

UNS VOLS PER L'ESTANY

Poder gaudir de l'amaratge dels hidroavions a l'Estany de Banyoles tan sols pot significar dues coses: o que s'està portant a terme algún simulacre o que s'ha declarat un incendi forestal en algún lloc proper. Malauradament la segona opció era la bona. Ja feia 24 hores que cremava la muntanya de Sant Grau a cavall entre Llagostera i Tossa de Mar. Aquest fet va fer que els voltants de l'estany s'emplenessin de curiosos per poder veure, malgrat tot, aquest espectacle. I com no, jo entre ells. Aprofitant l'avinantesa, entre viatge i viatge dels hidroavions, vaig aprofitar per fer algunes fotos de la fauna avícola de la zona.

Collons...quin espant!!!!

Un hidroavió passa per damunt d'una "caseta" disposat a amarar

Instants abans de tocar aigua amb el reflexe inclòs

Un cop carregat d'aigua, inicía el viatge de tornada cap el bosc incendiat

Femella de Coll Verd, espècie molt habitual de les nostres contrades 

La Fotja comú troba, entre les balques de l'estany, el lloc perfecte per posar els seus nius

Una Gavina Riallera alçant el vol

Les batusses entre gavines per aconseguir quelcom que emportar-se al bec són habituals

Es un àliga?, és un falcó?...no. Es la gavina Maverick de l'Estany

Un vol relaxant amb el Canigó de fons

Les gavines, pot ser esvalotades pels hidroavions, es mostraven especialment actives aquella tarda

La protagonista

LA MUGA I EL BAIX TER, DOS RIUS D'HIVERN

Ja fa anys que, els pescadors ens passavem recordant i anel.lant, durant tot el transcurs de dues estacions, tardor i hivern, els moments viscuts durant la temporada de pesca, i esperant amb delit que arribès la tercera setmana de març per agafar de nou els estris de pesca arraconats durant gairebé sis mesos, per començar una nova temporada de pesca amb il.lusions renovades i pensant, o mes ben dit, desitjant que fos millor que l'anterior. Amb l'entrada en vigor dels acotats intensius, ara ja fa alguns anys, tot això quedà enrera, podent gaudir de la teva afició favorita durant tot l'any. Es el cas dels acotats intensius del Ter a Anglès i de La Muga a Boadella.

Fario pescada a truita vista i amb una petita nimfa a l'acotat Intensiu de Boadella

En Jordi amb una de les captures del día

Aquest tram de La Muga, presenta indrets de naturalesa salvatge d'una bellesa espectacular 

Pescant entre branques

Llum dintre de la foscor, el color platejat d'aquesta truita contrasta amb la foscor reinant de la zona

Pau, serenor i un riu truiter d'aigües tranquiles...es pot demanar quelcom més?

El color de les truites, d'un daurat intens, és característic
d'aquests trams del baix Ter

Magnífica captura de truita comú pescada amb una emergent de Baetis Rhodani

Les branques acumulades als arbres de la llera del riu, ens donen una
ideia del cabal que assolí aquest riu en les riuades passades

Tram estret i embranquillat, és el conegut pels pescadors de la zona com "el tubo"

Desprès de la posta d'ous a l´hivern, les truites, amb poques forces i afamades,
aprofiten els dies de bonança de l'hivern per a recuperar pes, menjant amb
avidesa els insectes que eclosionen al riu.

Una tarda de pesca a La Cellera de Ter

Desprès d'un inici d'hivern molt suau, el febrer del 2012 el recordarem com dels més freds de l'història. A inicis d'aquest mes una onada de fred siberiana que es perllongà durant 13 dies, deixà temperatures mínimes de rècord, assolin quasi els 30º negatius a indrets del Pirineu i fins als 10º negatius, per exemple, a la ciutat de Girona. Aprofitant una millora en les temperatures vaig decidir acostar-me a pescar, sense masses esperances d'èxit pensant en la poca activitat de les truites pel fred, al acotat d'Anglès-el Pasteral. 

La jornada fou una inesperada i agradable sorpresa.

Tram d'aigües calmades, on la presentació de la mosca i el sigil són fonamentals

Corrents de la part alta del tram, la localització de les truites es fa més dificultosa

Una de les excepcionals captures de truita comuna amb un toc "retro"

Un míssil acuàtic

Pel camí em vaig trobar amb un vell conegut i visitant asidu d'aquests indrets...també pescador

Una truita fario de prop de 60cms agafada amb una petita imitació de Baetis Rhodani

El tram està catalogat com a sense mort, així que desprès de la foto, totes les truites retornaren al seu medi.

Una jornada espectacular, plena de captures excepcionals que em feren gaudir d'una tarda de pesca inoblidable.

Caçador de bolets III

El día despertà clar però fred. Després d'un copiòs esmorzar a Can Miquel de Pont de Molins, posavem en marxa el tot terreny..... anem a buscar bolets. Desprès d'un inici força irregular, la sort ens va fer trobar un clap, que segurament per inusual, els nostres cistells comencèssin a agafar aquell to taronjós que tant anel.lavem.

Nova incurssió cap a una pineda desconeguda. El bosc està molt regirat, no tinc bones sensacions. Busco les zones mes impenetrables, sempre penses que per aquí no hi ha passat ningú. Res. Els pins es comencen a barrejar amb les alcines, surten cuatre escarlets vermells i algún que altre robelló. Continuo pujant, vull arribar als pins de més amunt... No crec el que veig!!!! Es un sembrat de pinetells, pinetells que semblen paelles. 

Es el somni de cualsevol boletaire de tres al quart. Haig de tornar al cotxe a buscar l'altre cistell i haig de trobar a en Jordi com sigui... jo no tinc prous cistells.

13 kgs de pinetells, pinetells de l'Alt Empordà.